COMISSIÓ DE TERRITORI

La Comissió de Territori tracta els temes de l'Urbanisme i l'Habitatge de la nostra ciutat, i va néixer a partir de la gran problemàtica amb l'accés a la vivenda que tenen molts dels nostres veïns i veïnes, a causa dels preus que s'han disparat tant els darrers anys, i també pel constant creixement urbanístic que ha tingut lloc en la darrera dècada.

Ha estat l'última Comissió en entrar en funcionament, però actualment és una de les més dinàmiques i amb més projectes sobre la taula. El debat intern de la Comissió es va accelerar molt per la proposta de l'equip de govern de l'Ajuntament, en forma de PAUM, presentada abans de l'estiu de 2004, en què es marcaven les directrius del desenvolupament urbà de Mataró en un futur immediat. Des d'aleshores, aquesta comissió ha incentivat el debat ciutadà sobre l'urbanisme que volem, amb jornades i actes informatius. 

Intervenció al Punt 12 del Ple Municipal del 7 d'abril de 2005

Sr. Alcalde, Srs. Regidors, assistents al Ple,

En primer lloc, bona tarda a tothom. El motiu que ens porta a la FAVM a demanar la paraula en aquest Ple no és altre que per expressar una vegada més el nostre desacord per com s’està portant a la nostra ciutat el tema urbanístic. La FAVM continua demanant un debat urbanístic general abans de concretar els punts de desenvolupament apuntats pel document conegut com a “Nova Estratègia Urbana”, debat que no s’està portant per manca de voluntat del govern, que continua presentant a aprovació per peces, abans de concretar, per exemple, un Pla d’Habitatges que assenyali les necessitats de la nostra ciutat, abans de que al sí del recentment signat Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social es plantegin aquests temes tal com es preveu.

No estem en contra de trobar el lloc més idoni per situar una “locomotora comercial”, però el que ens preocupa és que amb això es donin paral·lelament fets que poden considerar-se consumats com la ubicació d’un nou gratacels a tocar del Front Marítim, gratacel molt criticat no només per la FAVM, sinó recentment per un consell de participació com el de Medi Ambient, que de manera inequívoca rebutja.

Sabem que el que es porta avui al Ple és una aprovació inicial que obre un període per presentar al·legacions i permet la possibilitat de mantenir reunions sobre el tema, però sabem tanmateix que les al·legacions que podem presentar no seran tan eficaces com si prèviament a aquesta aprovació inicial s’hagués pogut debatre al sí d’un òrgan de participació en el desenvolupament urbanístic, que continuarem demanant fins que aquest sigui realitat.

FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE MATARÓ

Mataró, a 7 d’abril de 2005

Les Associacions de Veïns consideren que la Llar Cabanellas ha de retornar a la ciutat i impulsaran la creació d'una plataforma ciutadana amb aquesta finalitat

Acords de la Junta Extraordinària sobre Urbanisme (març 2005)

Vist i debatut l’informe presentat per la Comissió del Territori, aquesta Junta Extraordinària de la FAVM acorda:

I  -  Consideracions generals

No hi ha hagut canvis significatius (reducció de la densitat  de la proposta Inicial del PAUM, modificació propostes inicials de zonificacions conflictives) que facin suposar que l’equip de govern estigui disposat a canviar o rectificar les línies d’actuació de “Una Nova Estratègia Urbana”.

Mentre no es donin canvis significatius per part del govern municipal, la postura de la FAVM serà, en el fonamental, la definida en els  documents aprovats (Can Soleret, Junta FAVM posterior).

Hi ha d’haver un canvi total en el procés de definició dels objectius urbanístics per a la ciutat. I aquest s’ha de fonamentar en la participació ciutadana a diferents nivells (urbanístic, social, econòmic, etc.). S’ha de garantir un procés obert i transparent a nivell ciutadà en els temes de planejament urbà, a l’estil de com es va treballar en l’elaboració del Pla Estratègic de la Ciutat.

I això ho diem perquè les propostes que fa “Una Nova Estratègia Urbana”       pressuposen una autèntica “revisió” o canvi substancial de la filosofia del Pla Gral. del 1996. És a dir, el desvirtuen.

Conseqüentment, no podem acceptar les propostes d’edificació d’habitatges tal i com estan explicitades actualment en el document del govern municipal, ja que es contradiuen clarament amb la filosofia del Pla General d’Ordenació de 1996.

Per altra banda, la FAVM creiem que el funcionament de PUMSA ha de canviar.  La seva gestió ha de ser –com empresa municipal que és - totalment transparent i amb participació ciutadana, dedicant més esforços a la rehabilitació de barris i d’habitatge.

La FAVM, després d’organitzar una sèrie de debats sobre el territori amb la voluntat de fer-hi participar al màxim de ciutadans i ciutadanes, hem arribat a uns acords sobre aspectes concrets que a continuació exposem:    

II -  Propostes concretes

1.- No podem acceptar d’augmentar l’edificació d’habitatges per sobre l’autopista. Hem d’acceptar, perquè ja està consolidat, el disbarat que suposa l’aparició d’habitatges a la Zona de Vallveric  però no es pot acceptar la proposta de modificar la zonificació davant l’hospital (actual camp de futbol de Cirera) per a fer-hi habitatges ja que, tal com diu l’informe del Consell Municipal de Medi Ambient, ...” no sembla un criteri massa sostenible potenciar el creixement residencial en aquesta zona (afavoreix l’ús del transport  privat) i possiblement, Mataró no necessita aquest sol residencial...”

2.-  No acceptar l’edificació d’habitatges ni cap altra construcció a la zona       dels Garrofers a Cerdanyola, en el seu marge nord de la carretera       d’Argentona. Al marge sud es poden completar edificacions per a equipaments. Però, abans que rés,  caldrà  planificar els equipaments que necessita  el conjunt del barri, deficient històricament en aquest aspecte.

3.-  Reduir l’edificabilitat de la zona d’Iveco-Pegaso, reduint les alçades dels blocs a 6-7 plantes, com en la resta del front marí. Conseqüentment, tampoc sembla massa adequat, tal com també diu l’informe del Consell de Medi Ambient, “l’edifici de 20 plantes al  final de la Ronda Barceló. Possiblement no és una bona opció”, ja que trenca l’estètica del front urbà davant la costa.

4.-  Deixar la zonificació del Rengle com a zona industrial i terciària de petites      empreses productives que garanteixin la màxima utilització de personal laboral.

5.-  Les zones  de la Llar Cabanelles i el camp de futbol, estadi Josep Mora i      Casal de Joventut del Parc han de continuar com a zones d’equipaments, ja que estan geogràficament en llocs molt estratègics, equidistant tant del centre històric com dels barris de Molins –Torner, Rocafonda –  Palau i Vista Alegre.

6.-  En totes aquelles zones que es proposin edificabilitats importants caldrà que es construeixin simultàniament els corresponents equipaments. Serà necessari, per tant, l’elaboració d’un Pla d’Equipaments global tenint en compte tant les necessitats locals com, en alguns aspectes, els supra-municipals.

7.-  Caldrà comptabilitzar les possibilitats reals de creixement que permet l’actual Pla General, sobretot al Centre – Eixampla per tal de tenir-les en compte a l’hora de fer les previsions de creixement demogràfic.

8.-   Creació d’una normativa específica d’utilització de locals en planta baixa per a ús d’habitatges. Creiem que algunes de les sol·licituds no reuneixen les condicions d’habitabilitat i higiene necessàries.

9.-  Redacció d’una normativa específica que ampliï la protecció de determinats àmbits on hi predomina la “casa de cos”, regulant-ne les intervencions i usos per tal de garantir-ne la tipologia, sobretot en volums i façanes.

10.-  Concreció d’un procés de treball per àmbits amb participació ciutadana i política amplia i representativa en els temes de planejament urbà.

11.- Tal i com proposa l’informe del Consell de Medi Ambient, algunes de les         actuacions del document  “Una nova estratègia urbana”  no preveuen l’impacte que pot tenir en les poblacions veïnes de la nostra ciutat. És per tant del tot necessari fer una planificació de serveis des d’una òptica supra-municipal coordinada amb la resta de poblacions del entorn i que Mataró els fa de cap i casal comarcal.

12.-  Mataró necessita urgentment un Pla de rehabilitació d’habitatges, començant pels barris que més ho demanen i actuant decididament per fer front al fenomen dels milers d’habitatges buits que hi ha a tota la ciutat, principalment al Centre Històric- Eixampla.

13.- És necessari garantir la construcció d’habitatges socials, especialment  en règim de lloguer a preus assequibles i en una quantitat que no es limiti al mínim del 20% que preveu la llei. Cal tenir en compte que hi ha comunitats autònomes com Euskadi que hi dediquen a aquest tipus d’habitatges més del 50% de l’habitatge total construït.

FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE MATARÓ

Mataró, març de 2005.

Comunicat de la junta de la FAVM sobre el PAUM

 Conclusions de la Jornada Veïnal "Ciutat i Territori. El Mataró que volem", que, organitzada per la FAVM, ha tingut lloc a l'Alberg de Can Soleret el dissabte 25 de setembre de 2004.

El PAUM formulat pel govern tripartit municipal porta implícit un model de gestió del territori que identifica progrés i modernitat amb creixement il·limitat en un territori que és limitat.

Per a la majoria de nosaltres - representants d’associacions de veïns, entitats, col·lectius i persones que hem participat a la Jornada a títol individual – el PAUM no és ni serà un instrument vàlid per planificar el Mataró que volem els ciutadans i les ciutadanes. Per això considerem que cal deixar-lo en suspens, obrir una moratòria dels processos urbanístics i endegar un procés d’anàlisi crítica i actualització del Pla General d’Ordenació Urbana de 1996.

Defensem que el tipus de procés participatiu per dur a terme aquests treballs ha de ser obert – que no parteixi d’uns pressupòsits imposats d’antuvi -, constructiu – que reculli la veu, les sensibilitats i les propostes de la societat civil – i que compti amb uns terminis suficients.  

Paral·lelament, estem convençuts que la necessària superació del greu dèficit d’habitatge social que pateix Mataró, acumulat sobretot en els darrers 9 anys, no es pot ni s’ha d’associar a un PAUM. Per generar habitatge autènticament social cal estudiar altres mètodes i estratègies, i ens oferim per fer propostes en aquest sentit.

La majoria dels i les participants en la Jornada valorem de manera significativa el missatge de “mà estesa” que l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Barón, ens ha ofert aquest matí en les paraules d’inauguració, però la voluntat de diàleg en el camp de l’urbanisme – que ha manifestat – només tindrà credibilitat si el govern municipal paralitza les actuacions urbanístiques que poden comprometre el model de ciutat que volem definir col·lectivament i si l’empresa municipal PUMSA supera la seva actual opacitat i explicita públicament els seus objectius, criteris i programes d’actuació, ja que és una empresa pública i ha de treballar per l’interès comú.

Tot i la visió global de ciutat i l’enfocament supramunicipal que ha caracteritzat el debat de la Jornada, del conjunt d’aportacions volem remarcar la gran coincidència en la necessitat de preservar a les totes espais concrets com ara els Turons de Mataró, els Garrofers i el Sorrall, el Rengle i la zona de davant del nou Hospital. I pel que fa a la reserva agrícola de les Cinc Sènies, malgrat la decisió de preservació ja adoptada, volem reclamar l’aprovació de mesures administratives que facin irreversible la seva qualificació urbanística.

Moltes intervencions també han coincidit en què cal una vigilància especial davant d’actuacions previstes com la possible desaparició de la Llar Cabanelles com a equipament de caire social i sanitari, la construcció de “gratacels” en la línia del front marítim i en la pèrdua progressiva de la tipologia de la casa de cos. També s’ha denunciat l’especulació exercida als terrenys de l’empresa IVECO-PEGASO.

Volem aprofitar l’ampli consens aconseguit entre la diversitat de persones que hem participat a la Jornada i les associacions i col·lectius que representem per acordar la creació d’un ESPAI CIUTADÀ DE TROBADA I COORDINACIÓ on seguir debatent i treballant per un territori més equilibrat i per una ciutat amb més qualitat de vida – en especial per als sectors més desfavorits -. Aquest ESPAI ha de servir per unir esforços i guanyar capacitat de reflexió i de mobilització, sense que això suposi diluir la identitat i l’estil de treball de cada col·lectiu.

ATUREM EL PAUM !