Tamassint és una iniciativa innovadora perquè no la promou cap ONG convencional, sinó la Federació d’Associacions de Veïns de Mataró i l’Associació Numídia (d’immigrants rifenys) que fa temps que treballem plegats per respondre als canvis que els moviments migratoris han portat als nostres barris, on volem prevenir i combatre tant actituds d’incomprensió com d’inadaptació. Però no es conformem amb això i, actualment, d’acord amb tres entitats de la província d’Al-Hoceima, i amb el suport d’altres entitats formem un “triangle solidari” que actua sobre les causes del gran desequilibri que propicia l’emigració.
A nivell institucional, comptem amb dos suports cabdals: el de l’Ajuntament de Mataró - amb aportacions molt importants, perquè considera aquest projecte com a un dels prioritaris- i el del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. En un segon nivell, també hi contribueixen el Consell Comarcal del Maresme i diversos ajuntaments (Sant Just Desvern, Viladecans, Palafrugell, etcètera).
El fet d’haver d’abandonar la pròpia terra per anar lluny a guanyar-se el pa és un drama personal i familiar però és que allà -al Sud- no hi veuen gaire futur i són moltes les boques que cal alimentar. I quan arriben a les nostres ciutats i als nostres barris, és molt necessari que els donem un cop de mà. En el nostre cas, hem volgut aprofitar la possibilitat de cooperar amb els immigrants, també, per millorar-ne la qualitat de vida als llocs d’origen. Perquè creiem que hi tenim un deute històric i perquè és just intentar compensar la gran desigualtat d’oportunitats que hi ha entre allà i aquí, però també perquè els immigrants que participen en projectes de solidaritat amb el seu país d’origen, restableixen un vincle essencial amb les seves arrels i poden respondre amb dignitat a les acusacions de deserció de què sovint són objecte per part d’aquells que romanen a la seva terra.
El subdesenvolupament de moltes regions del Marroc és especialment cru a tot el Rif. Les zones rurals del Rif han patit -a banda de la sequera- una gran erosió i una manca quasi total d’inversions en infraestructures. Els resultats són l’abandonament de molts dels seus habitants -sobretot els més joves- que han emigrat a Europa, un índex altíssim d’analfabetisme, una gran improductivitat i, en definitiva, molta pobresa.
La Plana d’Izoughar és una extensió d’unes vuitanta hectàrees de terreny quasi pla, situada al sud del municipi rural d’Imrabten, també conegut com Tamassint, perquè aquest és el nom del poble principal. La província és la d’Al-Hoceima, amb capital a l’antiga ciutat colonial espanyola coneguda en castellà com Alhucemas.
La població total a la qual va destinada el projecte és de 344 famílies, unes 2.000 persones que habiten els duars de Zaouiet Sidi Aissa i d’Aghlid. Són pagesos de tota la vida que senten desencís i impotència davant la situació cada cop més frustrant. Però, més de 10.000 persones de la contrada sortiran beneficiades si prospera el projecte, si reneix l’esperança d’un futur millor.
Ja s’ha fet força feina. Ara ja tenim un pou construït i un mapa parcel·lari completat. La propera acció és construir una bassa d’acumulació i distribució en una cota alta i fer-hi pujar l’aigua mitjançant una bomba. I tot seguit, començar a instal·lar la xarxa de regadiu per degoteig en unes trenta hectàrees. A la vegada, realitzarem més cursos de formació per assegurar l’optimització dels conreus i la bona comercialització dels productes agrícoles.
A finals de l’any 2002 hem rebut la primera visita d’una delegació de les entitats que formen la contrapart del projecte. La visita ha servit per reforçar els llaços d’amistat i cooperació i per posar en evidència que el projecte Tamassint - sense pressa, però sense pausa- segueix endavant amb vigor, perquè cada vegada s’hi estant implicant més organismes i més persones.
RESUM NARRATIU DEL PROJECTE TAMASSINT
Desembre de 1998:
Realització d’un viatge de diverses membres de la FAVM i dels col·lectius de rifenys de Mataró per visitar la zona i conèixer les associacions locals interessades en tirar endavant el projecte.
1999:
Definició del projecte: Visites per identificació del projecte i realització de contactes amb les associacions locals, les autoritats de la comuna d’Imrabten (a la que pertany Tamassint), amb el Wali (governador de la província i de la regió) i amb les delegacions ministerials que poden col·laborar en la identificació i assistència del projecte.
Es realitzen dos viatges de seguiment
ASPECTES MÉS RELLEVANTS:
-Identificació i inici redacció del projecte
-Elaboració amb la contrapart local de la planificació de l’execució
-Presentació del projecte al Wali que fa de mediador per implicar a les delegacions provincials dels ministeris
-Contactes amb la DPA (ministeri d’agricultura) i amb Fomento
-Legalització de la Comissió de seguiment
2000-2003:
-Redacció definitiva del projecte
-Construcció de la primera infraestructura:
-pou sobre el rio Ghiss (2000)
-mur de protecció del pou finançat per la Comuna (2001)
-Signatura conveni col·laboració FAVM i contrapart local
- Organització de la contrapart per gestionar el projecte: contractació coordinadors locals, lloguer local a Tamassint per atendre als pagesos
-Creació de l’Associació de beneficiaris del projecte (canvis diversos fins trobar una junta representativa dels beneficiaris)
-Estudis amb la DPA i Fomento per a la planificació d’obres i cultius
-Acords amb la Wilaya per aconseguir que subvencionin l’electrificació de la zona (pou-conducció)
-Identificació de l’emplaçament de la bassa
-Identificació del recorregut de la conducció
-Càlculs hidràulics en col·laboració amb l’enginyer responsable d’obres de la DPA -el senyor Amrani- que es converteix en un col·laborador actiu del projecte.
-Contactes amb enginyers i especialistes per a l’execució de les obres
-Realització dels estudis topogràfics a Izoughar
-Treball d’identificació de propietaris de parcel·les: cens agrari
-Elaboració del parcel·lari mitjançant enquestes i mesurament de totes les parcel·les del perímetre del projecte(quasi dos anys)
-Lloguer del local a Tamassint per atendre als camperols
Dificultats organitzatives de la Comissió de seguiment a Izoughar, tant sols hi ha implicació de una de les associacions locals, Azir no dona prou suport. Es constata manca de lideratge i de formació per atendre la complexitat del projecte. Cal molt suport extern i es planteja treballar en el reforçament de la autonomia de la Comissió.
2004:
-Canvis en la planificació de les obres degut al terratremol de febrer
-Contactes amb els camperols, es fan alguns canvis per compensar als damnificats
-Es modifica la planificació de les infraestructures per adaptar-se a les normatives antisísmiques.
-Dels contactes amb els propietaris dels terrenys per on ha de passar la conducció fins la bassa sorgeixen alguns canvis en la planificació
-La catàstrofe del terratremol i els problemes socials que se’n deriven afecten també a la Comissió que es troba desorientada (Mohamed Azerkan pateix un accident i perd a la seva família, mantenint-se apartat del projecte)
-Es contracta a mitja jornada una enginyera agrònoma expatriada (Elena Arranz) que treballa per a altres projectes d’Azir amb l’objectiu d’ajudar a reforçar organitzativament la comissió i realitzar el treball tècnic per preparar l’inici de les obres.
-S’incorporen nous membres de Tamassint a la Comissió però cada cop sembla que es comenci de zero, i s’alenteix tot (els problemes interns es barregen amb la difícil situació de reconstrucció després del terratrèmol).
2005:
-Elena Arranz després de tenir discrepàncies amb Azerkan abandona el projecte.
-La comissió amb els nous membres continua amb problemes de funcionament agreujats per l’absència d’Elena i d’Azerkan.
-Mataró i el Fons plantegen canvis amb l’assumpció del lideratge per part d’Azir, de forma que no es pugui bloquejar l’avançament del projecte per les discussions internes i manca de resolució de la Comissió. Es forma una nova Comissió amb representants de les tres associacions (Tamassint, beneficiaris i Azir), incorporant-se en Abdel Ouahid Kai Kai com a representant d’Azir
-Es fan els tràmits de legalització de la nova comissió. Kai Kai -en nom d’Azir- porta el lideratge encarregant-se de la dinamitzacio, de la coordinació general i la interlocució amb Mataró, i Jammal continua com a coordinador local assalariat, encarregat del contacte amb els camperols, de la redacció d’actes, convocatòria de reunions, realització d’informes econòmics i altres tasques que li encarrega la comissió.
-La Comissió decideix iniciar la fase d’execució de les obres i encarrega el CPS al gabinet de Fez, Smerta.
-Es realitza un viatge al desembre de 2005 i es contacta amb Smerta per discutir aspectes tècnics del CPS davant les objeccions plantejades per la Maria Zaloña. Durant el viatge es fan visites als Serveis hidraúlics per confirmar algunes qüestions i finalment s’acorda amb Smerta les modificacions definitives del CPS que ens envia posteriorment.
2006
-La Comissió inicia els contactes per trobar una empresa que realitzi les obres. Es decideix que l’empresa local TemRif serà qui executi els treballs.
- Al maig es realitza un viatge per assistir a la implantació oficial de l’obra i assegurar les directrius tècniques tant amb Smerta com amb el constructor. Amb la comissió es decideix que Smerta faci la direcció de l’obra -per haver elaborat el CPS- i es tanquen els acords en una reunió de tots els implicats a la que està present en nom de Mataró, Maria Zaloña.
-Al juliol s’inicia l’execució de la primera fase de les obres de les infrastructures de reg que inclou la bassa, la conducció i la caseta de bombeig. Es comencen les obres de la bassa.
-Al setembre de 2006 es realitza una nova visita a la zona per fer el seguiment dels treballs i planificar amb la comissió els treballs de preparació de la següent fase ja que implica l’acord previ dels camperols tant pel pla dels cultius com per la organització de les parcel·les. A la visita assisteix un membre de la Unió de Pagesos -en Pep Rius- que participa en una reunió amb els beneficiaris encoratjant als participants a arribar a acords per treballar conjuntament les parcel·les per optimitzar els rendiments.
-Maria Zaloña demana que un bureau de control oficial certifiqui l’obra de la bassa ja que hi ha desacords sobre la forma d’execució degut a diferents interpretacions dels enginyers en relació a la normativa antisísmica.
-El bureau de control confirma el projecte i els treballs continuen.
-S’acorda amb la Comissió, a més de continuar el seguiment de les obres, prioritzar el treball social per fer possible alguna forma de superar les dificultats que implica la divisió de parcel·les existents s’acorda estudiar la incorporació d’un agrònom per estudiar les alternatives tècniques i socials possibles per a preparar la fase d’implantació de la xarxa de reg per goteig.
-Les obres es desenvolupen amb certa lentitud i a final d’any queda acabada la bassa però encara està pendent la conducció pou-bassa, la caseta de bombeig i l’aparellatge.
-Durant els viatges de seguiment es manté contacte amb les autoritats de Tamassint, amb la DPA i es visita al nou Wali per presentar el projecte i recordar-li el compromís del seu antecessor de facilitar els treballs i especialment la seva mediació per a l’electrificació de la zona.
2007
-Després de dos mesos de retard (problemes pressupostaris i amb algun propietari de terreny de pas de la conducció) s’inicien al març les obres de la conducció i es realitza la caseta de bombeig.
-Al febrer es contracta a Hicham Bouziane -enginyer agrònom col·laborador d’Azir- que s’encarregara de reforçar tècnicament el treball de Jamal i cercar alternatives per que els pagesos acceptin treballar conjuntament.
-En Hicham i Jammal viatgen al Sud del Marroc per visitar experiències semblants a la què es vol fer a Izoughar i fan reunions amb els camperols per explicar amb material gràfic el que han pogut veure
-Paral·lelament en Jammal organitza visites amb els pagesos d’Izoughar a les obres que s’estan fent per explicar el desenvolupament dels treballs i augmentar la seva implicació.
-Al juliol el constructor planteja canvis substancials en el projecte que Smerta està disposat a acceptar malgrat que significa un augment de pressupost. Sorgeixen alguns problemes a la Comissió i es decideix un viatge conjunt del Fons Català junt amb Maria Zaloña i el Haddouti que es fa el mes d’agost.
-S’acorda acceptar els canvis proposats per evitar més problemes i amb la Comissió es parla també de la seva situació organitzativa i es decideix continuar posant tots els esforços en el treball a realitzar amb els camperols per preparar la segona fase.
-La Comissió inicia els contactes per realitzar les obres d’electrificació d’Izoughar. Les autoritats de Tamassint fan de mediadors davant el Wali i l’ONE realitza el projecte.
-Els membres de la Comissió viatgen a Fez per signar l’acord de col·laboració amb l’ONE en què aquesta es compromet a la realització de l’obra d’electrificació. L’obra es du a terme i s’acaba al setembre de 2007
-Els treballs de la conducció acaben al novembre de 2007, després de realitzar els assaigs de bombeig es fa la recepció de l’obra.
-Es realitza una visita amb els beneficiaris a una explotació de la província de Nador en la que es fa una experiència semblant a la que es vol fer a Izoughar
2008
Treball amb els camperols: assemblees, visites
Obra de tancament de la bassa
Acord treballar conjuntament però sense tocar la propietat. No s’arriba a fer l’acord per escrit.
|
RESUM DEL PRESSUPOST INICIAL (Desprès modificat al projecte AECI) |
|
EXECUTAT |
|
||||
| Import total | EUROS | ||||||
| PTA | % del total | total euros | % execució | ||||
| Infrastructures |
76.422.545,00 |
56% |
459.308,75 |
72% |
180.498,09 |
39% |
|
| Estudis |
1.800.000,00 |
1% |
10.818,22 |
7% |
16.522,48 |
153% |
|
| Subministrament del procès productiu agricola |
30.365.000,00 |
22% |
182.497,33 | - |
0% |
||
| Serveis Administratius, logístics i de gestió a Tamassint |
4.078.250,00 |
3% |
24.510,78 |
4% |
10.281,26 |
42% |
|
| Serveis Administratius, logístics i de gestió a Mataró |
0% |
- | - | ||||
| Personal de gestió del Projecte i d’assistència tècnica a Tamassint |
10.692.000,00 |
8% |
64.260,21 |
10% |
25.975,61 |
40% |
|
| Personal de gestió del Projecte a Mataró |
0% |
- | - | ||||
| Assistència tècnica externa i gestió Mataró |
3.700.000,00 |
3% |
22.237,45 |
7% |
17.256,32 |
78% |
|
| Capacitació i formació |
1.835.000,00 |
1% |
11.028,57 | ||||
| Imatge i visualització del projecte |
825.000,00 |
1% |
4.958,35 |
0,35% |
882,34 |
18% |
|
| Imprevistos (5% dels conceptes anteriors) |
6.485.889,75 |
5% |
38.980,98 | - |
0% |
||
| - | - | ||||||
| TOTAL PRESSUPOST |
136.203.684,75 |
818.600,63 | 251.416,10 |
31% |
|||
[…] TAMASSINT […]