La FAVM vol homenatjar el món del treball amb una passejada per algunes de les xemeneies de la ciutat
El paisatge obrer mataroní
L’única quadrada. La ruta, que inclou una dotzena de xemeneies, acabarà a la plaça de Ca l’Ymbern, on hi ha l’única de tota la ciutat que té la planta quadrada.
Presidint places públiques, o mig amagades entre blocs de pisos i equipaments, Mataró encara conserva un bon grapat de xemeneies que recorden el passat industrial de la ciutat. Un fet cabdal per a la configuració del paisatge, els costums, les classes socials i, en general, la manera de viure d’una capital que per sobre de tot havia estat fabril. Amb l’objectiu de reivindicar aquest pòsit, i també per fer un homenatge sincer al món del treball, la Federació d’Associacions de Veïns de Mataró (FAVM) organitza, aquest diumenge, una passejada per les xemeneies del catàleg del patrimoni. «Es tracta de recordar la memòria històrica de la ciutat», explica el president de l’entitat, Jesús Nieto, que assenyala que l’acte té també el suport dels sindicats CCOO, la UGT i la USOC, i també la Fundació Jaume Vilaseca i la plataforma Salvem Can Fàbregas i de Caralt.
Els qui vulguin participar-hi i escoltar les explicacions que en faci el llicenciat en història de l’art i representant de la FAVM en el Consell del Patrimoni, Gener Salicrú, també podran disposar d’un petit llibret que s’ha editat per a l’ocasió. Una excusa que s’ha aprofitat per denunciar, una vegada més, com la ciutat, de mica en mica, va perdent de manera irreparable i sense compassió una part d’aquest patrimoni industrial. «Les fàbriques creadores de riquesa ahir són ara només objectes d’especulació urbanística», es llegeix en la introducció que han fet els tres sindicats, que defensen la necessitat d’aconseguir que les xemeneies siguin un símbol d’aquesta lluita. Malgrat això, Jaume Roig, de CCOO, considera que, tot i parlar de «pedres», també s’hauria de tenir en compte que a sota «hi va haver molta gent durant generacions treballant». «No es tracta de ser nostàlgics, però sí de fer una parada i veure d’on venim», apuntava també Jordi Ferret, de la USOC. Aquesta mirada al passat en forma de passejada també servirà per posar en el mapa algunes de les xemeneies que ja no existeixen, com ara la de Cabot i Barba, la del Forn del Vidre i la de Can Marchal. Uns elements arquitectònics que, si bé comencen a prendre importància a partir de mitjan segle XIX amb el desenvolupament de la indústria dels filats i teixits, amb la introducció progressiva de l’electricitat aniran deixant de fer la seva funció, estretament lligada a l’existència de les calderes de vapor, per acabar convertides en records d’aquella època.
A banda del llibre, la ruta també comptarà amb un testimoni audiovisual que ha fet el periodista Eloi Aymerich. Un treball de «recuperació de la memòria històrica» sobre deu fàbriques antigues de Mataró. El DVD, que costarà tres euros, consta de deu curtmetratges que repassen les interioritats d’aquelles empreses, però sobretot la dels seus treballadors. El punt comú de totes elles és la xemeneia, darrer vestigi de les indústries en molts casos. Entre els entrevistats hi ha Juan Ramón Morante, antic líder del Sindicat Vertical i posterior membre de la UGT, l’extreballadora i repuntadora de Can Minguell Irene Pujol, que recorda la vaga obrera del 1946, i José Luis Abajo, un dels darrers empleats de Tintex SL que van ocupar la fàbrica abans que tanqués a principi dels noranta.
