La FAVM i l'AV de Cerdanyola homenatgen Isidro Tello

El proper dissabte, 5 de maig, a les 12 del migdia, tindrà lloc un acte d’homenatge a Isidro Tello Huélamo, un dels fundadors i durant molts anys president de l’Associació de Veïns de Cerdanyola (en va ser el primer president), i que també va ser tresorer de la Federació d’Associacions de Veïns de Mataró. L’homenatge l’han preparat aquestes dues entitats, i es durà a terme a la plaça que, des de fa pocs mesos, porta el seu nom, al barri de Cerdanyola. Hi intervindran el president de l’AV Cerdanyola, Julián Hernández, el de la FAVM, Jesús Nieto, el president del Patronat Municipal de Cultura, Jaume Graupera, i l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron. Al finalitzar els parlaments, hi haurà una actuació de la colla castellera Capgrossos de Mataró i del grup de batucada Luta Sem Pausa.

Aquesta és la ressenya que n'ha fet Juan de Maya per al díptic sobre l'homenatge:

Serveixin aquestes lletres com a record i homenatge al nostre estimat líder veïnal, Isidro Tello, primer president de l'Associació de Veïns de Cerdanyola. Ell va estar sempre allà on es defensés qualsevol millora per al nostre barri. Va estar en les mobilitzacions per les places escolars, en les lluites pels semàfors, en el conflicte per la contaminació d'Aguas La Gatassa, i, com no, en l'acte reivindicatiu més important de la història del barri: la gran mobilització popular pel parc de Cerdanyola, el 10 de novembre de 1975, quan el barri es va llançar al carrer exigint que la zona de "Can Tuñí" fos parc públic, rebutjant el nou pla de l'ajuntament de construir pisos en la meitat del terreny.

Precisament en aquelles reunions que van tenir lloc al Teatre de la Parròquia, per la reivindicació del parc, va sorgir la idea d'augmentar la força reivindicativa del barri i crear l'Associació de Veïns de Cerdanyola. A partir de llavors, el Centre Social de Cerdanyola, que venia funcionant des del 1.958, va cedir part de la seva hegemonia a l'acció veïnal i reivindicativa del barri a favor de la nova Associació de Veïns, que va ser aprovada el 24 de juliol del 75, amb Isidro Tello Huélamo com a primer president.

Isidro Tello va ser sempre plural i obert a la col·laboració amb altres grups i persones. Va saber aguantar les vicissituds i les hores baixes del moviment veïnal en els anys vuitanta quan molts líders veïnals es van passar a la desbandada als primers ajuntaments democràtics, va seguir al seu lloc en espera de noves conjuntures, i no va tenir inconvenient, l'any 1990, en unir-se a un grup de la Parròquia conscienciat que plantejava la remodelació del parc de Cerdanyola, que estava mort i mostrava el fracàs del primer projecte municipal.

D'aquesta acció, i vist que els problemes dels barris no se solucionaven per sí mateixos, es va arribar a la idea consensuada d'unir forces i ressuscitar l'AV de Cerdanyola, amb nous estatuts i amb incorporacions noves. I una vegada més, Isidro Tello, va merèixer ser nomenat President, càrrec que va saber mantenir, malgrat la seva malaltia, fins al dia 2 d’abril de 1995, quan ens va deixar.

Diuen que un poble sense història és un poble mort. Si és així, el nostre poble, i en aquest cas nostre barri, sempre ha estat viu. Perquè ha demostrat el seu creixement i vitalitat constant, perquè ha protagonitzat fets memorables en la seva lluita per aconseguir equipaments dignes i perquè ha tingut persones compromeses, com Isidro Tello, que ha renunciat a la seva vida particular per dedicar-se a millorar les condicions de vida dels seus veïns. Cal recordar aquí a la seva dona, Dolors Serra, que fa poc també ens va deixar, i va ser la companya inseparable que el va animar i el va recolzar sempre.

La memòria històrica, de la qual tant se'n parla, no és més que el conjunt de les petites històries de cada lloc. El nom d'Isidro Tello roman ja en la nostra memòria col·lectiva, forma part de la història del moviment veïnal, consta al llibre de la història del barri, i, a més, ara rep el reconeixement institucional que es mereixia en haver accedit l'Ajuntament, en donar el seu nom a una plaça pública de la Ciutat.

Si un dia es fa realitat l'equipament cultural de la Torre de Can Palauet i es disposa d'un espai per a museu històric del barri. Isidro Tello tindrà allà un lloc destacat.

Tot això ha de servir, no només com a record per a quants vam tenir la sort de conèixer-lo, sinó també com a exemple per a noves generacions, de com l'esforç comú i el treball desinteressat de veïns com Isidro Tello, poden fer que el lloc on viuen sigui un lloc més habitable.

FAVM - 2 de maig de 2007.